lunes, 30 de agosto de 2010

LA IMPERFECCIÓ ÉS LA MARE DE LA PERFECCIÓ


L'altre dia vaig rebre una telefonada d'una amiga. Aquesta amiga té una filla molt bonica i segons la mare ,molt rebel. Em va dir que se sentia molt culpable i que es trobava en una situació d'angoixa, perquè havia castigat la seva filla sense anar a l'aniversari de la seva millor amiga. Sentia que no havia actuat bé i em demanava la meva opinió. Segurament s'havia equivocada i tenia molts dubtes, perquè vol esser una mare perfecta i jo li vaig aclarir que la perfecció gairebé no existeix.

La vaig escoltar durant una hora, i quan va acabar de parlar li vaig donar un parell de consells, des d'una perspectiva de mestra, per veure si així se sentia millor. Li vaig dir que les mares han de saber que no hi ha mares perfectes, han de descobrir que no hi ha edat, hora o moment per començar a educar, que ho han de fer des del principi. També li vaig explicar que els fills tampoc no seran perfectes, ja que tots tenim virtuts i defectes. Els infants necessiten que els adults els posin límits i fer que els respectin és un acte d'amor, s'ha de protegir els fills i mai no se'ls ha de sobreprotegir.

Li vaig dir que ha de confiar en les seves capacitats per educar i en les de la seva filla per aprendre. Que ha d'aprendre a acceptar els seus límits i els seus errors amb l'experiència del dia a dia. Que educar ha de ser un repte, no un problema i que de la teoria a la realitat hi ha un abisme.
La meva amiga em seguia dient que sentia angoixa. Mentre em deia això, vaig pensar que per ser mare, s'ha de patir angoixa, estrès, dubtes, frustració, i li vaig dir que havia d'aprendre a diferenciar el que necessitava ella com a mare, del que necessitava la seva filla, que no podia fer content a tothom, ni al seu home, ni a la seva filla, ni als padrins, etc. Una mare no és perfecta, per tant ha d'aprendre a desconnectar de la vida familiar i dels seus fills, trobant un espai per a ella, practicant algun esport, llegint, escoltant música, anant amb amigues, delegant feines a l'home. Tot això li ho vaig comentar, perquè em deia que moltes vegades la seva família no estava d'acord amb la seva actuació.

Sobretot el que hem de fer en situacions crítiques, és aprendre a afrontar els problemes amb sentit de l'humor i contagiar aquest humor als nostres fills. S'han de relativitzar els conflictes entre pares i fills i s'han de donar eines, perquè els futurs ciutadans siguin persones adultes sanes i amb forces per viure. La imperfecció de l'educació és aprendre a no amagar les tristors, les pors, el cansament, les decepcions, però tampoc no hem de fer una exhibició dramàtica de tot això. No hi ha solucions màgiques, els problemes s'han de resoldre des de dins i no des de fora. L'autoritat de l'adult enfront als fills es pot perdre molt ràpid, i una vegada perduda costa molt recuperar-la.

I per acabar li vaig dir que així com no hi ha mares ni pares perfectes, també havia de saber que no hi ha mestres perfectes, que l'escola educa coordinament amb la família i que des de l'escola també poden ajudar i compartir les situacions educacionals dels infants. De vegades, si volem ajudar els nostres fills a ser millors persones, les mares i pares han de saber que els i les mestres poden convertir-se en els seus millors aliats.


Francisca Lladonet Riera.

8 comentarios:

  1. I la perfecció ha de ser la màxima aspiració de les persones imperfectes. Endavant!

    ResponderEliminar
  2. Grácies, m'ha ajudat a sentir-me millor. Em sent bastant identificada amb la teva amiga. I lletgir el teu escrit m'ha fet reflexionar molt. Gràcies, Francisca.

    ResponderEliminar
  3. Joan gràcies per les correccions, sempre fent feina jejejjejejejeje muaksssssss.

    ResponderEliminar
  4. Maria Asunción, estic contenta de poder ajudar a les persones, i sobretot estic contenta que tu m'hagis llegit, i que hagis reflexionat per a millorar, moltes gràcies per la teva participació, estic molt contenta. Tot bé?

    ResponderEliminar
  5. Un escrit ple de saviesa i es nota l'experiència en solució de conflictes escolars. Enhorabona i salutacions especials,

    Pere.

    ResponderEliminar
  6. M'ha agradat molt aquest escrit, és veritat que ens ajuda a les que som mares i sentim aquesta pressió de voler fer-ho tot tan bé.

    Com a mares, no ens permetem errors que puguin perjudicar els nostres petits, però és tan difícil no equivocar-nos de tant en tant...

    ResponderEliminar
  7. Antonia cada equivocacio es aprenentatge muaksss petitA

    ResponderEliminar