Se ha producido un error en este gadget.
Se ha producido un error en este gadget.

lunes, 19 de julio de 2010

MANCANCES A L'EDUCACIÓ INFANTIL

L'etapa d'educació infantil que va des dels zero als sis anys està totalment abandonada per part de l'Administració. Només l'etapa de 3 a 6 anys es troba parcialment atesa a l'escola pública i encara té moltes mancances. Amb la LOE no s'ha canviat res que faci millorar aquesta etapa educativa, i la llei ens parla de capacitats que han de desenvolupar els infants en l'etapa d'educació infantil, que quan els mestres intentam dur a la pràctica, no trobam realment un suport social ni familiar.
La no obligatorietat d'aquesta etapa, la converteix en una mica increïble, vulnerable, fràgil, la qual ni els pares ni alguns educadors es prenen seriosament. Vull dir que en una fase on els infants de 0 a 6 anys han de viure moments intensos, en els quals se'ls escolti de manera adequada, hi ha d'haver pocs alumnes a les classes. S'han de tenir molts de recursos a l'abast, pocs alumnes per aula per poder-los observar i atendre correctament en tots els moments en què et sol·licitin.
Va sent hora que el període dels 0 als 3 anys sigui gratuït i accessible a totes les famílies, que es puguin crear escoles públiques on l'existència d'aquesta etapa sigui real.
Els 0-3 anys és l'etapa més important de la vida d'un infant i actualment també la més desprotegida. Que no sigui una etapa d'educació obligatòria fa que els infants siguin absentistes i que els encarregats d'assumptes socials no puguin fer res amb aquests infants que uns dies vénen, i d'altres no, perquè com que no els passa res i les famílies ho saben, això fa que l'educació no es pugui prendre seriosament, ni per part dels pares ni per part dels qui educam.
S'ha de tenir en compte que els infants de 3 anys que s'escolaritzen a l'escola pública, alguns vénen de guarderia, i d'altres mai no han estat dins una escoleta ni han compartit la vida amb ningú més que no siguin els propis de la família, llavors això crea dins les aules una adaptació molt difícil, i molt diversa, cosa que fa que una mestra no pugui atendre tots els infants. Posaré un exemple: ens trobam en el mes de setembre a punt de començar les classes, dins l'aula hi ha 27 alumnes, més una nina amb discapacitat motora i psíquica, i durant el temps d'adaptació (una setmana) els atendran dues mestres, una més 1 i una mestra tutora. Els infants arriben a l'escola, entren tots de cop, sense miraments, sense compassió, n'hi ha alguns que entren i se'n van directament a les juguetes sense saludar ni mirar-nos a la cara; l'únic que volen és jugar perquè és el primer que veuen, i aprofiten el moment en què els que ploren reben totes les atencions de les mestres que hi ha dins l'aula, ja que molts ni es volen desferrar dels pares i els has d'ajudar. N'hi ha que peguen puntades de peu i els has de calmar, d'altres se'ns escapen i els has d'anar a cercar, d'altres que s'aïllen i ploren per dedins però tampoc s'acosten a l'adult.
Realment són molts de nins i nines per aula però els únics que són atesos són els infants que ploren, perquè mostren senyals de malestar, però es queden desatesos els infants que juguen i no ens podem comunicar amb ells per donar-los la benvinguda i això és molt trist; tampoc no podem conversar amb ells sobre el que estan fent o demanar-los a què juguen, perquè els que ploren no ens deixen anar a cap altre lloc, ja que d'una manera ben clara ens absorbeixen fins a esgotar-nos.
N'hi ha que no creen cap problema però que també volen que els atenguis i ho demostren aïllant-se de tots. Després queda la nina de NESE que plora i crida, i nosaltres sense donar l'abast. Això et crea malestar, veus que hi ha infants que et necessiten i no pots arribar a ells, i així dia rere dia fins que arriba Nadal, l'alabat Nadal i a la fi les mestres descansam. Però després de Nadal els infants tornen a venir com el primer dia de setembre, i això esgota. En una etapa on hi hauria d'haver menys alumnes i més mestres, passa al contrari, és un món a l'inrevés, en què les mestres ens angoixam, en passam un fum i això ningú no ho veu, només ho sabem les qui ho vivim. Quan arribam a casa nostra, l'únic que no volem sentir són renous, ni televisió, ni que ningú no ens comenti res, només volem descans i pau, a algunes ens fuig fins i tot la gana.
Va sent hora que aquesta etapa sigui obligatòria i pugui oferir una educació de qualitat.I que no es vegi com una etapa on es tanquen els infats dins l'aula i ja t'apanyaràs. Necessitam suport de la conselleria, de la mateixa escola, de la família i de tota la societat.



FRANCISCA LLADONET RIERA

1 comentario:

  1. Totes aquestes necessitats de les que parles són molt lògiques i és vergonyós que no es faci res per a millorar-ho des de l'administració. Has descrit molt bé la situació d'un començament de curs qualsevol i la veritat és que impacta... És impossible donar a l'abast.

    Estic d'acord amb què l'etapa de 0-3 anys estar especialment desprotegida, i hi ha molta de diferència entre els nins que van a una escoleta i els que no. És molt necessari que hi vagin ja que allà es comuniquen amb altres adults, amb altres nins de la seva edat, i juguen, aprenen, canten, ballen, etc...

    El món de l'educació en general està desprotegit, és una vergonya... No s'adonen de l'important que és i dels problemes que provoca que no es rebin les ajudes necessàries.

    ResponderEliminar