Se ha producido un error en este gadget.
Se ha producido un error en este gadget.

martes, 5 de enero de 2010

CRIDEN A URGÈNCIES PERQUÈ EL PORTIN A UN BAR CURIÓS CURIÓS HAHAHAHHAHAHAHAHAHA

Un home de Florida crida a urgències perquè el portin a un bar

Oldsmar, Florida (Estats Units).- Un home va trucar al servei telefònic d'urgències a Florida dient que l'havien colpejat i atacat a trets, esperant que el seu conte li valgués un viatge gratuït a un bar, van dir les autoritats.

En canvi, Gregory Oras va ser acusat d'ús indegut del telèfon 911 i agressió a un policia.

L'informe policial diu que Oras, de 37 anys, va trucar tres vegades al 911 abans de ser arrestat dimarts a la matinada a Oldsmar, al nord-oest de Tampa. Al trucar, va dir que tenia el nas fracturat i les orelles sagnants i a més va assegurar que l'estaven atacant a trets.

Les autoritats diuen que el que volia era ser transportat a un altre bar.

L'informe afegeix que Oras va ventar puntades de peu als genolls d'un policia del comtat de Pinellas i que van usar una pistola atordidora de descàrregues elèctriques per reduir-lo.

El registre policial en línia indica que està a la presó de Pinellas però no indica si té un advocat.

FER L'AMOR DINS L'ESGLÈSIA ES PAGA BEN CAR.

Cessat un policia alemany per fer l'amor dins l'església durant la missa de Cap d'Any

Berlín.- Un policia de la regió alemanya de Baviera, la identitat del qual no ha estat facilitada, ha estat suspès després de ser sorprès quan feia l'amor amb una dona durant la missa de Cap d'Any.

Un portaveu de la policia bavaresa ha anunciat avui la suspensió de l'agent de 26 anys que va ser sorprès quan es desfogava sexualment amb una amiga al cor de la parròquia barroca de la petita localitat bavaresa de Rennertshofen.

Una dona que va pujar fins al cor va enxampar la parella després que els 25 feligresos que assistien a l'ofici religiós escoltessin uns incessants i inequívocs gemecs de plaer procedents de les altures de l'església.

Malgrat que la parella va abandonar corrents el temple, l'agent va poder ser reconegut per diversos testimonis, mentre que la seva acompanyant femenina no ha estat identificada, ja que es va cobrir la cara amb una caputxa.

Nikolaus Maier, rector de l'església de Rennertshofen, ha presentat una denúncia per "alteració d'un ofici religiós" i ha condemnat posteriorment en un sermó "com és de lamentable que algú perdi les maneres fins a arribar a aquest punt"

domingo, 3 de enero de 2010

Els reis de l'Orient.

Aquesta és una reflexió que vaig provocar amb infants de 5 anys, punyeteros, i molt pillastres, i ara us en cont la història que és ben bonica.
Alumne qualsevol - Profe, els reis de l'Orient duen moltes coses, i per a tu també?
Profe- Per a mi també, supòs que sí, i per què em preguntes aquestes cosetes alumne x?
Alumne qualsevol- Per què nosaltres hem escrit la carta però tu no profe.
Profe- Ostres és veritat, m'ajudes a escriure la meva carta als reis mags¿?
Alumne qualsevol- Sí, però jo no sé escriure tant com tu profe.
Profe- doncs entre tots l'escriurem a la pissarra.

Va anar així de bé, escrivirem la carta entre tots a la pissarra, i no tenien més preocupació que que demanaria jo als meus reis de l'Orient.
Una altra preocupació fou que un infant amb digué, que si venien els reis a peu o amb cotxe, i ells sols varen reflexionar que podrien arribar aquest any pel carril bici, així estalviarien benzina, i sobretot no hi hauria contaminació mentre venien, serien uns reis ben naturals, com han de ser.
I jo propòs a la senyora Aina Calvo, enlloc de seguir enganant als infants que arriben els reis en vaixell o amb avió¿? perquè no els feim venir pel carril bici amb bicicletes llogades i així estalviam de tot i més¿? seria una forma de fer veure als infants que encara que venguin carregats poden seguir estalviant pedalejant i fent exercici físic que tanta falta ens fa a tots.
Bon debat a les escoles, els reis que segueixen essent màgics, perquè la magia no s'ha de perdre mai, però també que facin alguna cosa pel medi ambient i venguin a peu o amb bicicleta, no està malament no? uns dinerets que s'estalvia l'ajuntament de Palma.

Òmnium reacciona contra el polèmic editorial anticatalanista de La Vanguardia

Òmnium reacciona contra el polèmic editorial anticatalanista de La Vanguardia
Quan ja ha passat més d'una setmana del fatídic 24-S de La Vanguardia, encara continuen les reaccions a l'editorial "Eso no es catalanismo", una peça escrita amb tanta agressivitat que va deixar de pedra molta gent. Ara és Òmnium Cultural qui ha difós una carta al director sobre el tema, i que el rotatiu dels Godó es nega a publicar. Cliqueu a (llegir més) per veure la carta.

Òmnium Cultural expressa la seva opinió respecte l'editorial de La Vanguardia "Eso no es catalanismo"
Davant l'editorial de La Vanguardia del 24 de setembre, Òmnium Cultural ha fet arribar una carta al director del mitjà en la qual mostra el seu malestar. Com que no s'ha publicat, us fem arribar, pel vostre coneixement, la versió ampliada de la citada carta.

La Vanguardia canvia? Torna Galinsoga?

La Vanguardia ha estat tradicionalment un diari d'una moderació calculada, apresa a cop d'experiència, de vegades amarga. Aquesta habilitat li ha permès de superar tota mena de règims i canvis polítics des que va ser fundat l'any 1881. I aquesta característica pot explicar també, en bona mesura, que sensibilitats diferents i fins i tot oposades s'hi identifiquin i l'hagin convertit en el diari de referència a Catalunya. Per això resulta tan estrany que en els darrers mesos el diari fundat per Don Carlos i Don Bartolomé Godó hagi caigut en el parany de l'extremisme. Un extremisme
unidireccional que només té com a objectiu desprestigiar i desgastar el sobiranisme catalanista.

Paradoxalment, La Vanguardia no utilitza ni les mateixes armes ni la mateixa contundència per denunciar el nacionalisme radical espanyol que distorsiona cada dia la realitat catalana, tot projectant-ne una visió esbiaixada i que pretén reduir les característiques que defineixen Catalunya al mer regionalisme inofensiu o al folklore. Sovint, davant d'aquesta ideologia excloent, La Vanguardia es mostra comprensiva i fins i tot submisa.

L'agressivitat desbocada de l'editorial que el diari va publicar el dilluns dia 24 de setembre ha sorprès de manera desagradable molts dels lectors de La Vanguardia. Amb el títol "Això no és catalanisme", l'editorial pretenia deixar en evidència "un sobiranisme de tall maniqueu sovint maleducat i feridor, que enverina les relacions de Catalunya amb la resta d'Espanya". Dins aquest moviment, que el diari propietat del comte de Godó qualificava com "de vol gallinaci", l'editorialista hi incloïa i insultava persones perfectament identificables.

Els pretesos arguments de La Vanguardia esquitxen amb vehemència tot allò que es mou en el món del catalanisme i no agrada als seus editorialistes. Els fantasmes que sovint planen sobre la informació habitual del diari adquireixen en aquest editorial la categoria d'objectiu. Tot el que a parer de La Vanguardia no és nacionalment correcte queda estigmatitzat: des de la "imparcialitat" dels mitjans públics de la Generalitat, que queden definits com a "antimadridistes" i excessivament

"barcelonistes", fins al presumpte menyspreu que pateixen els catalans que parlen castellà; des de la hipotètica permissivitat atribuïda a Convergència i Unió i a Esquerra Republicana davant la violència independentista fins al mapa del temps de TV3, que en l'editorial no es veu com el domini lingüístic ni com l'àrea de cobertura del canal català, sinó com un deliri imperialista que ataca "el sentiment massiu dels valencians". Els valencians rebutgen massivament la unitat de la llengua catalana?

L'editorial de La Vanguardia del dia 24 és un excés, un torrent de radicalitat que ataca el catalanisme que senzillament els molesta. Els altres catalanismes mereixen només la burla o la condemna. Però, quants lectors del rotatiu s'hi identifiquen i s'han sentit agredits amb aquest atac?

Sembla com si ara el diari hagués recuperat el vell discurs de Galinsoga, el seu exdirector. Per això, convindria que tots els lectors o subscriptors que rebutgen aquest sectarisme agressiu ho facin saber als responsables del rotatiu.
- Anar al web d'Òmnium Cultural

sábado, 2 de enero de 2010

Le ruego hable en español

Vota
Resultat:
0 vots
Política
Redacció BCN | Actualitzat el 05/10/2007 a les 08:02h
«Le ruego que se exprese usted en español»
La magistrada Ana Ingelmo, presidenta de la sala que jutja el crim del jove berguedà Joan Isanta, va obligar ahir David Permanyer, un dels testimonis, a declarar en castellà perquè alguns dels acusats van dir que no entenien el català.
Tot i les protestes dels advocats de l'acusació particular, la jutgessa va sentenciar que el dret dels acusats a entendre la declaracio era superior al de l'elecció de llengua per part dels testimonis. "Por favor -va dir Ingelmo-, le ruego que se exprese usted en español porque los acusados no entienden el catalán".

La decisió ha estat contestada des de diversos àmbits, inclosa la consellera de Justícia, Montserrat Tura, perquè es considera que vulnera lleis vigents. A la sessió d0'avui divendres, hi haurà intèrprets.

Alfons López Tena, membre del Consejo General del Poder Judicial, ha declarat que Ingelmo hauria vulnerat la Llei Orgànica del Poder Judicial, l'Estatut de Catalunya, la Llei de Normalització Lingüística i la Carta Europea de les Llengúes, d'entrada. Segons López Tena, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria de querellar-se immediatament contra Ingelmo per aquesta sèrie d'infraccions.

La consellera Tura va anunciar que trametrà una queixa a la presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret per evitar que es repeteixin casos com aquest. Un portaveu de l'associació Juristes per la Llengua ha acusat Ingelmo de "violemntar la llei", i va rebutjar l'argument que els acusats no entenien el català.

La situació no té res d'extraordinari perquè passa molt sovint als jutjats del nostre país, sense que transcendeixi. La majoria de les vegades queda en res perquè les parts afectades s'estimen més callar i no plantar cara al jutge de torn, "no fos cas que ens agafés de cap d'esquila".

El que compta és el fons real de l'actitud d'Ingelmo: que els qui parlen català són una mena de tribu índia marginal i que el seu dret a l'ús de la llengua pròpia pot ser conculcat per qualsevol circumstància insignificant que surti al pas. La jutgessa va decidir pel seu compte que els testimonis "no tienen dificultades para expresarse en español".

L'ús del català seria, doncs, una inclinació "estranya" que conserven alguns recalcitrants als qui, en virtut d'interessos superiors, es pot fer parlar en una altra llengua. Actuacions com les d'Ingelmo demostrarien que en 30 anys no ha canviat gaire res en aquest Estat pel que fa a l'assumpció de la plurinacionalitat per part dels seus funcionaris.