lunes, 19 de julio de 2010

MANCANCES A L'EDUCACIÓ INFANTIL

L'etapa d'educació infantil que va des dels zero als sis anys està totalment abandonada per part de l'Administració. Només l'etapa de 3 a 6 anys es troba parcialment atesa a l'escola pública i encara té moltes mancances. Amb la LOE no s'ha canviat res que faci millorar aquesta etapa educativa, i la llei ens parla de capacitats que han de desenvolupar els infants en l'etapa d'educació infantil, que quan els mestres intentam dur a la pràctica, no trobam realment un suport social ni familiar.
La no obligatorietat d'aquesta etapa, la converteix en una mica increïble, vulnerable, fràgil, la qual ni els pares ni alguns educadors es prenen seriosament. Vull dir que en una fase on els infants de 0 a 6 anys han de viure moments intensos, en els quals se'ls escolti de manera adequada, hi ha d'haver pocs alumnes a les classes. S'han de tenir molts de recursos a l'abast, pocs alumnes per aula per poder-los observar i atendre correctament en tots els moments en què et sol·licitin.
Va sent hora que el període dels 0 als 3 anys sigui gratuït i accessible a totes les famílies, que es puguin crear escoles públiques on l'existència d'aquesta etapa sigui real.
Els 0-3 anys és l'etapa més important de la vida d'un infant i actualment també la més desprotegida. Que no sigui una etapa d'educació obligatòria fa que els infants siguin absentistes i que els encarregats d'assumptes socials no puguin fer res amb aquests infants que uns dies vénen, i d'altres no, perquè com que no els passa res i les famílies ho saben, això fa que l'educació no es pugui prendre seriosament, ni per part dels pares ni per part dels qui educam.
S'ha de tenir en compte que els infants de 3 anys que s'escolaritzen a l'escola pública, alguns vénen de guarderia, i d'altres mai no han estat dins una escoleta ni han compartit la vida amb ningú més que no siguin els propis de la família, llavors això crea dins les aules una adaptació molt difícil, i molt diversa, cosa que fa que una mestra no pugui atendre tots els infants. Posaré un exemple: ens trobam en el mes de setembre a punt de començar les classes, dins l'aula hi ha 27 alumnes, més una nina amb discapacitat motora i psíquica, i durant el temps d'adaptació (una setmana) els atendran dues mestres, una més 1 i una mestra tutora. Els infants arriben a l'escola, entren tots de cop, sense miraments, sense compassió, n'hi ha alguns que entren i se'n van directament a les juguetes sense saludar ni mirar-nos a la cara; l'únic que volen és jugar perquè és el primer que veuen, i aprofiten el moment en què els que ploren reben totes les atencions de les mestres que hi ha dins l'aula, ja que molts ni es volen desferrar dels pares i els has d'ajudar. N'hi ha que peguen puntades de peu i els has de calmar, d'altres se'ns escapen i els has d'anar a cercar, d'altres que s'aïllen i ploren per dedins però tampoc s'acosten a l'adult.
Realment són molts de nins i nines per aula però els únics que són atesos són els infants que ploren, perquè mostren senyals de malestar, però es queden desatesos els infants que juguen i no ens podem comunicar amb ells per donar-los la benvinguda i això és molt trist; tampoc no podem conversar amb ells sobre el que estan fent o demanar-los a què juguen, perquè els que ploren no ens deixen anar a cap altre lloc, ja que d'una manera ben clara ens absorbeixen fins a esgotar-nos.
N'hi ha que no creen cap problema però que també volen que els atenguis i ho demostren aïllant-se de tots. Després queda la nina de NESE que plora i crida, i nosaltres sense donar l'abast. Això et crea malestar, veus que hi ha infants que et necessiten i no pots arribar a ells, i així dia rere dia fins que arriba Nadal, l'alabat Nadal i a la fi les mestres descansam. Però després de Nadal els infants tornen a venir com el primer dia de setembre, i això esgota. En una etapa on hi hauria d'haver menys alumnes i més mestres, passa al contrari, és un món a l'inrevés, en què les mestres ens angoixam, en passam un fum i això ningú no ho veu, només ho sabem les qui ho vivim. Quan arribam a casa nostra, l'únic que no volem sentir són renous, ni televisió, ni que ningú no ens comenti res, només volem descans i pau, a algunes ens fuig fins i tot la gana.
Va sent hora que aquesta etapa sigui obligatòria i pugui oferir una educació de qualitat.I que no es vegi com una etapa on es tanquen els infats dins l'aula i ja t'apanyaràs. Necessitam suport de la conselleria, de la mateixa escola, de la família i de tota la societat.



FRANCISCA LLADONET RIERA

sábado, 13 de febrero de 2010

DANNY LEIVA

ENTRA I ESCOLTA, UN NOU CANTANT QUE VA ESTAR ENTRE LES LLISTES D'EUROVISIÓ I NO TÉ RES A VEURE AMB NA CARMELE...

domingo, 7 de febrero de 2010

FEIS UNA ACCIÓ CÍVICA, GRÀCIES.

Si us plau, feu una acció cívica.

Gràcies.

Feu el que demana el correu, si us sembla, no costa res i ,sincerament, és una pena que es perdin accions que ajudin a no fer desaparèixer una llengua, sigui la que sigui, independentment dels ideals de cadascú.
Gràcies.

Ja ho veureu, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català; després reenvieu el correu. Si la visita molta gent, no eliminaran la versió catalana!
Web del Parlament Europeu:

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites rebi, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i essent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

martes, 5 de enero de 2010

CRIDEN A URGÈNCIES PERQUÈ EL PORTIN A UN BAR CURIÓS CURIÓS HAHAHAHHAHAHAHAHAHA

Un home de Florida crida a urgències perquè el portin a un bar

Oldsmar, Florida (Estats Units).- Un home va trucar al servei telefònic d'urgències a Florida dient que l'havien colpejat i atacat a trets, esperant que el seu conte li valgués un viatge gratuït a un bar, van dir les autoritats.

En canvi, Gregory Oras va ser acusat d'ús indegut del telèfon 911 i agressió a un policia.

L'informe policial diu que Oras, de 37 anys, va trucar tres vegades al 911 abans de ser arrestat dimarts a la matinada a Oldsmar, al nord-oest de Tampa. Al trucar, va dir que tenia el nas fracturat i les orelles sagnants i a més va assegurar que l'estaven atacant a trets.

Les autoritats diuen que el que volia era ser transportat a un altre bar.

L'informe afegeix que Oras va ventar puntades de peu als genolls d'un policia del comtat de Pinellas i que van usar una pistola atordidora de descàrregues elèctriques per reduir-lo.

El registre policial en línia indica que està a la presó de Pinellas però no indica si té un advocat.

FER L'AMOR DINS L'ESGLÈSIA ES PAGA BEN CAR.

Cessat un policia alemany per fer l'amor dins l'església durant la missa de Cap d'Any

Berlín.- Un policia de la regió alemanya de Baviera, la identitat del qual no ha estat facilitada, ha estat suspès després de ser sorprès quan feia l'amor amb una dona durant la missa de Cap d'Any.

Un portaveu de la policia bavaresa ha anunciat avui la suspensió de l'agent de 26 anys que va ser sorprès quan es desfogava sexualment amb una amiga al cor de la parròquia barroca de la petita localitat bavaresa de Rennertshofen.

Una dona que va pujar fins al cor va enxampar la parella després que els 25 feligresos que assistien a l'ofici religiós escoltessin uns incessants i inequívocs gemecs de plaer procedents de les altures de l'església.

Malgrat que la parella va abandonar corrents el temple, l'agent va poder ser reconegut per diversos testimonis, mentre que la seva acompanyant femenina no ha estat identificada, ja que es va cobrir la cara amb una caputxa.

Nikolaus Maier, rector de l'església de Rennertshofen, ha presentat una denúncia per "alteració d'un ofici religiós" i ha condemnat posteriorment en un sermó "com és de lamentable que algú perdi les maneres fins a arribar a aquest punt"

lunes, 4 de enero de 2010